L'hivern és l'època de l'any més dura per a la pell veient-se afectada per l'anomenat estrès hivernal. Generalment ens preocupem més per la seva salut a l'estiu pels danys que produeix el sol, però l'hivern és igual de perillós per al bon funcionament cutani causa de factors climàtics propis d'aquesta època de l'any, com el fred, el vent, els canvis bruscos de temperatura i la sequedat ambiental, entre altres.
Per evitar-ho, durant aquest període de l'any és important mimar el cutis i totes aquelles zones més exposades a les agressions externes amb una sèrie de cures especials.
Com afecta el fred a la nostra pell?
L'hivern ve de la mà de diverses agressions climàtiques que afavoreixen la falta d'hidratació i la manca d'oxigen cutani, provocant que la pell es mostri atrotinada, apagada i prematurament envellida. Encara que, no tota la pell del cos pateix de la mateixa manera les conseqüències del fred. Lògicament les zones que portem tapades estan més protegides que les que estan exposades com la cara i les mans.
L'estrès hivernal a la cara
Amb el fred i el vent, la pell reacciona de diverses maneres. D'una banda s'estrenyen els vasos sanguinis per protegir el cos davant la pèrdua excessiva de calor. Aquesta vasoconstricció dels capil·lars cutanis causa que no arribin suficient oxigen ni nutrients a les cèl·lules donant com a resultat una pell apagada i sense vitalitat.
Amb el fred i el vent, la pell reacciona de diverses maneres. D'una banda s'estrenyen els vasos sanguinis per protegir el cos davant la pèrdua excessiva de calor. Aquesta vasoconstricció dels capil·lars cutanis causa que no arribin suficient oxigen ni nutrients a les cèl·lules donant com a resultat una pell apagada i sense vitalitat.
Aquesta manca d'oxigen incideix també en el cicle de renovació cel·lular. La pell es renova de manera més lenta, provocant que les cèl·lules mortes s'acumulin sobre les noves donant lloc a un engrossiment de la capa externa de la pell i a un procés de descamació, que té com a resultat una pell aspra al tacte.
D'altra banda, la funció protectora de la pell es veu afeblida i es redueix la capacitat de retenir aigua. El resultat és una pell deshidratada en superfície. Si l'agressió és continuada, aquesta deshidratació serà profunda afavorint la pèrdua d'elasticitat i l'envelliment prematur de la pell donant lloc a fines arrugues de deshidratació.
Però a l'hivern no només les agressions climàtiques incideixen en el bon funcionament cutani, la manca d'humitat ocasionada pels ambients secs i calorosos a l'interior dels edificis que proporciona la calefacció afavoreix l'aparició d'alteracions cutànies que es tradueixen visualment en una pell seca i descamada.
L'estrès hivernal a les mans
El fred és un dels pitjors enemics de les nostres mans.
No només perquè moltes vegades no les protegim amb guants, sinó també perquè són una d'aquelles zones que solem oblidar en la nostra rutina de bellesa. Si a això li afegim el que les rentem més freqüentment que altres zones, la sequedat, les petites esquerdes són molt habituals i més a l'hivern.
No només perquè moltes vegades no les protegim amb guants, sinó també perquè són una d'aquelles zones que solem oblidar en la nostra rutina de bellesa. Si a això li afegim el que les rentem més freqüentment que altres zones, la sequedat, les petites esquerdes són molt habituals i més a l'hivern.
Prepara la pell per a l'hivern
Hem de prendre consciència que:
A diferència dels raigs UVB, que són els que bronzegen i els més intensos a l'estiu, els UVA no generen símptomes visibles immediats, però actuen tot l'any amb la mateixa intensitat i el seu efecte acumulativa i deixant seqüeles irreversibles a la pell com són les taques i el fotoenvelliment.
A la muntanya, al fred i al vent constants, s'afegeix l'agressió de les radiacions UV. La neu actua com un mirall reflectant augmentant el seu efecte nociu.
Per tot això, és essencial extremar les cures de la pell durant tot l'any, sense descuidar els mesos més freds de l'any, i utilitzar productes solars durant tot l'any.